dimarts, 10 d’abril de 2012

El cervell, al servei de la llei

Dos experts aborden la relació entre la neurologia i la creació de les lleis











"Volen saber què està bé i què està malament? Llegeixin la Bíblia!". Aquesta curiosa afirmació del professor de la Universitat de Tilburg (Països Baixos), Hendrik Gommer, va obrir ahir la conferència neurociència i llei, celebrada al CosmoCaixa de Barcelona. Aquestes paraules no volien instar el públic a lliurar-se a la religió, sinó que venien a dir que, des de temps bíblics, les decisions humanes han volgut ser controlades per una sèrie de normes, "com els 10 manaments"; tal i com va afirmar el segon ponent de la conferència i catedràtic de la UAB, Adolf Tobeña.

Gommer va començar posant com a exemple la història d'Adam i Eva: ella volia aconseguir de qualsevol manera la poma, fet que va comportar l'expulsió de l'Edèn. Eva va rebre un càstig però va aconseguir el que volia, per contra, Adam va ser amonestat sense haver fet res dolent. Aquesta situació s'ha convertit en una constant al llarg de la història humana: allò que l'home considera bo, el que ajuda a realitzar els seus desitjos, no sempre coincideix amb el que es considera correcte que, segons Gommer és "allò que assegura la supervivència del col·lectiu".

Tot plegat, encara que sembli molt abstracte, té una explicació científica que es basa en la neurologia, la disciplina que "explica l'activitat cerebral quan es prenen decisions morals", tal com ho explica Tobeña. El cervell, si el mirem en un escàner, és com un semàfor que s'il·lumina per mostrar els nostres desitjos, reaccions, preferències...Estudis com aquest, a prova de mentides piadoses i cortesies socials, demostren que l'ésser humà dóna llum verda a les seves necessitats abans que a les del col·lectiu. I és que l'home mai no actua desinteressadament, "la bondat absoluta no existeix -diu Gommer- sinó que depèn de la situació; quan entenem això, entenem la necessitat de crear lleis".

 El catedràtic de Tilburg ha arribat a la conclusió que l'home "està dissenyat per viure en un grup de fins a 150 persones sense necessitat de normes", però aquesta societat globalitzada ens obliga a organitzar-nos per no caure en l'anarquia. Per això, Tobeña creu que la "legislació hauria d'ajudar-se de la ciència per crear lleis més efectives", ja que "la neurologia té més coneixements sobre el comportament humà". El professor de la UAB s'explica dient que l'estudi del cervell és capaç d'entendre i contrarestar el fet que l'ésser humà, si veu mostres de vandalisme, incrementi la seva actuació incívica en un 70%, o que es dupliquin les males accions durant la nit. Per tant, aquesta associació "podria ser l'inici d'una societat més respectuosa".

Després de dos hores de conferència, preguntes i debats, els catedràtics Hendrik Gommer i Adolf Tobeña van establir que la relació entre ciència i llei no és pas improbable i que, tal i com diu el títol del cicle de conferències celebrades al CosmoCaixa,  poc a poc el cervell envaeix la ciutat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada