Barcelona
La ressaca és una
de les sensacions més estranyes; és la conseqüència d’una sublimació i
exaltació de les nostres voluntats més naturals i profundes: l’amor, l’amistat,
la generositat, el desig…Però com tot allò sublim, és fràgil i breu. A l’èxtasi
segueix el rebuig en forma d’una convicció irrefrenable – alhora que perenne-
de “mai més”, i la inquisició molesta de “realment va valer la pena”?
Ja fa gairebé un
mes que ens asseiem a taula per començar amb la marató festiva anual per excel·lència.
Però aquesta ja es feia notar des de setmanes abans, quan els llums engalanaven
els carrers. És aquí quan va néixer una sensació de benestar i harmonia que
empentava al gast, a la generositat i al detallisme. Una curiosa transformació
que ens duia a desitjar efusivament bones festes a tota ànima amb que ens
creuàvem, mentre que dies abans podíem donar gràcies si sentíem un “hola” a
l’ascensor o una conversa sobre el temps per part d’aquells valents més
eloqüents.
La cançoneta es
transformava en “et desitjo un feliç 2014! Vés, pitjor que el 2013 no serà,
mira que ens ha donat disgustos, maleït...”.
Se’ns escapava el petit detall que la bonança dels anys no es desitja,
s’aconsegueix. El que compta és la intenció, que diuen, però a
aquestes alçades d’any ja ni llums, ni turrons ni ganes. Encara conservem la
il·lusió del canvi de calendari però ja ens han vençut les agulletes del nou
gimnàs i ens pot el ‘mono’ del tabac. Només cal dir que comencem el 2014 igual
que vam iniciar el 2013; amb una ressaca nadalenca més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada