Barcelona
El
discurs polític és com un laberint; no es pot simplement escoltar, com no es
pot caminar pretenent trobar la sortida sense cert esforç. Normalment cal
llegir entre línies perquè dirigir-se a l’electorat és complex. Normalment. Per
exemple, quan l'orador es dirigeix al públic a través d'una pantalla de plasma,
sobren les paraules; l'embolcall s'imposa al discurs.
Passa
igual amb certes declaracions, com la de la secretaria general del PP. Cospedal va afirmar dissabte que el partit "està francament bé tal i com està, com demostra
el suport a les polítiques i mesures del Govern". Una convicció amb pretensions
tranquil·litzadores, però que esdevé una paradoxa en sí mateixa.
Noms
polèmics com Wert o Gallardon dibuixen la realitat legislativa però no troben
recolzament ni escut en els seus companys de llista davant la convulsió social que,
era d'esperar, han causat. El partit, doncs, no està unit. Per tant, no
"està bé", i és la manca de
suport la que ho demostra.
 |
| El President del Govern, Mariano Rajoy, amb la secretària general, María Dolores de Cospedal, a l'arribada a la reunió dels membres del Comité de Direcció del PP que es va celebrar diumenge a Toledo// EFE |
La
intervenció de Cospedal juga a l'ambigüitat de no deixar clar si parla de
suport social o institucional, però a hores d'ara, tant la ciutadania com els
mateixos barons han deixat clar que no s'entenen amb alguns viratges del
partit.
Enmig
d’això està la veu conciliadora de Rajoy que recolza gairebé incondicionalment
els seus homes. El problema ve quan aquest suport toca a tots per igual; quina
credibilitat dóna un president que accepta públicament la -que ja sabia que
seria- polèmica llei de l'avortament, però posteriorment admet que necessita
modificacions quan els de casa no ho veuen tan clar?
Un
líder no guia de manera estable quan deixa de ser conseqüent amb les seves afirmacions
i demana "a tots que no es parli de l'assumpte de l'avortament en públic". A aquestes
alçades del partit, Rajoy sap que per guanyar -o si més no, mantenir- vots per
a les properes eleccions ha de deixar de banda la situació social i centrar-se
en l'econòmica.
És
una estratègia que parla per sí sola quan, encara que la prima de risc baixi i millorin
les dades d'ocupació -gràcies als contractes temporals, no ho oblidéssim-,
continuem en crisi. Aquell que es troba amb dificultats a l'hora d'afrontar
pagaments com l'electricitat -un altre tema candent- no veu millora en
missatges autoconvincents que asseguren l'inici d'una remuntada i recorden a la
retòrica del "España va bien".
Tot
i aquest coneixement dels propis punts febles, el partit no aconsegueix que la
tímida recuperació passi per davant de les decisions socials que tan molesten
el poble i que els fan perdre vots de manera inexorable. De fet, així ho
mostren les últimes dades de predicció de vot publicades diumenge, que situen
un desestructurat PSOE 1,5 punts per davant del PP segons el sondeig de
Metroscopia per a El País.
Les
decisions dels de Rajoy actuen com una campanya indirecta pels socialistes que
veuen que el Govern cau pel seu propi pes davant la manca de suport popular
-entès en ambdós sentits del terme- que aixequen a cops de reforma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada