--------------------------------------------------
El
sábado pasado, Barcelona protagonizó una declaración de amor desinteresada a la
cultura; la Noche de los Museos permitió visitar 52 de manera gratuita hasta la
una de la madrugada. Yo, que soy barcelonesa, vivo y paseo cada día entre las
exposiciones artísticas que adornan la Rambla de Catalunya, los iconos
modernistas i los flashes de cámaras extranjeras que evidencian el carácter cosmopolita
de la ciudad Condal. Así que las dos horas de cola que tuve que hacer para
entrar al Museo Egipcio, sólo son otra prueba de la inquietud de conocimientos
que caracteriza a buena parte de los barceloneses.
Pero,
si tenemos que hablar de tópicos, no podemos olvidar el amor y la pasión que
sentimos en este país por todo lo que es gratis. Abrir las puertas a los
curiosos es una más que buena manera de incentivar el consumo de cultura,
además, en los tiempos que corren, el precio de ciertas entradas duele. Pero a
estos curiosos se suman todos aquellos que corren a comerse las muestras
gratuitas de los supermercados i los que se unen a cualquier cola sin saber qué
hay al final, provocando una agobiante sensación de aglomeración.
Por
eso, las reliquias que pude observar en el Museo Egipcio sólo fueron una parte
del espectáculo; al lado de niños jugando en los talleres se veía a otro que
lloraba porque su madre le había gritado -cito textualmente- "o te callas
o te doy un guantazo que te envío con las momias". También era interesante
comparar una guía experta en el rito de momificación con una rubia con minifalda
que coqueteaba con mi pareja...Por este motivo, si vuestras intenciones
sociológicas van más allá de la cultura egipcia, por favor, quedaos en casa.
-----------------------------------
La
Nit de les Dualitats
Dissabte passat,
Barcelona va protagonitzar una declaració d'amor desinteressada a la cultura;
la Nit dels Museus en va permetre visitar un total de 52 de manera gratuïta
fins la una de la matinada. Jo, que sóc barcelonina, visc i passejo cada dia
entre les exposicions artístiques que adornen la Rambla de Catalunya, les
icones modernistes i els flashos de càmeres estrangeres que evidencien el posat
cosmopolita de la ciutat comtal. Així que les dues hores de cua que vaig haver
de fer per entrar al Museu Egipci, només són una altra prova de la inquietud de
coneixements que caracteritza bona part dels barcelonins.
Ara bé, si hem
de parlar de tòpics, no ens podem pas oblidar de l'amor i la passió que sentim
en aquest país per tot allò que és gratis. Obrir les portes als curiosos és una
més que bona manera d'incentivar el consum de cultura, a més, en els temps que
corren, pagar 4 entrades -en el cas d'una família amb dos nens- fa mal. Però a
aquests curiosos se sumen tots aquells que corren a menjar-se les mostres
gratuïtes dels supermercats i els que s'afegeixen a qualsevol cua sense saber
què hi ha al darrera.
Per això, les
relíquies que vaig poder observar al Museu Egipci només van ser part de
l'espectacle; al costat de nens fent tallers en veies un altre que plorava
perquè la seva mare li havia cridat -cito textualment- "o et calles o et
dono una bufa que t'envio amb les mòmies". També era interessant comparar
una guia experta en el ritus de momificació amb una rossa amb una faldilla
curta fent ullets a la meva parella...Per aquest motiu, si les vostres
intencions sociològiques van més enllà de la cultura egípcia, si us plau, quedeu-vos
a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada