La táctica avestruz

Nuestro querido ministro de Educación, Cultura y Deporte es igualito a un avestruz. Y no me refiero sólo a que el señor Wert parezca una ave desplumada y con cara de loco -que también- sino a que ambas bestias comparten la cobardía. Así como unos, en ver que se acerca un león, esconden la cabeza debajo de la tierra; otros sepultan los problemas bajo una gruesa capa de excusas y patéticos eufemismos políticos y...voilà!  Problema resuelto.

Cerremos los ojos, dejemos que Wert agite su varita y diga las palabras mágicas "adoctrinamiento ideológico" y, de golpe, los gays han desaparecido del panorama educativo. Pero, amigo mío, le confesaré algo...cuando saque la cabeza del agujero que ha cavado en la tierra, los homosexuales seguirán ahí. Pero qué podemos esperar de un amante de la censura que dijo que "la Comunidad educativa no puede ser democrática"...¿Democracia? Menuda chorrada!

Aprovechemos que los niños son pequeñas esponjas y recreemos el experimento de La Ola...eliminemos la tolerancia, las referencias a las desigualdades sociales y plantemos la semilla de temas como el terrorismo o los nacionalismos excluyentes. Años después veremos cómo germina en ellos un odio irracional propio de la derecha de este país. ¡Qué sabio es usted al enseñar iniciativa en la economía privada! Mañana en los parvulitos se dejará de jugar al escondite para empezar a jugar en bolsa.

Y aún queda lo mejor de todo:  si alguien pregunta, diremos que esto es culpa de los padres y de la crisis económica. Pero todos recordamos que la película acaba con una absoluta pérdida de control...Así que, señor Wert, ya se puede esmerar en desempeñar un buen papel con los Deportes, porque a lo que a Cultura y Educación se refiere, ya no hay nada que hacer.

No nos moverán de las aulas

Hola! En este caso, volveré a colgar la edición bilingüe, espero que disfrutéis leyendo y, compartáis o no mi propuesta....SOS EDU!

Durante los últimos meses, los estudiantes hemos salido a la calle a reivindicarnos, hacernos oír para decir que la educación es un derecho que actualmente ya no es accesible a todos. Pero tenemos un problema, y es que los políticos parecen tener una extraña capacidad para obviarnos y tergiversar la realidad. Por eso, con las 4 huelgas que hemos hecho en los 8 meses que llevamos de curso, les estamos poniendo en bandeja que nos llamen "vagos".

Así pues, aunque todo esto no sea cierto -el trabajo de las asambleas y el movimiento estudiantil lo demuestra-, creo que lo tendríamos que enfocar de una manera distinta. Si nos quejamos que nos recortan en educación, prohibir la entrada a clase con piquetes y huelgas indefinidas sólo sirve para tirarnos piedras sobre el tejado. Un país se levanta con cultura, con un pueblo educado y eso en la pública lo sabemos hacer muy bien; reivindiquémoslo. Demostrando que nos implicamos, que somos suficientemente inteligentes como para reducir la tasa de suspensos haremos ver que funcionamos, que recortarnos es un error.

Por eso, ayer en una un debate en una clase de la Pompeu Fabra, se propuso una idea que algunos hacía ya tiempo que pensábamos: 24 horas de clase. Esta resistencia pacífica evidenciará lo que realmente queremos y que estamos comprometidos a conseguirlo. Demostraremos nuestro interés en continuar estudiando, evitaremos los conflictos violentos y que se añada gente que sólo busca follón. Una protesta de y para estudiantes para conseguir que no nos recorten y dejar claro que no nos moverán de las aulas.

-----------------------------------------------

No ens mouran de les aules

Durant els últims mesos, els estudiants hem sortit al carrer a reivindicar-nos, fer-nos sentir per dir que l'educació és un dret que actualment ja no és accessible a tots. Però tenim un problema, i és que els polítics semblen gaudir d'una estranya capacitat per obviar-nos i tergiversar la realitat. Per tant, amb les 4 vagues que hem fet en els 8 mesos que portem de curs, els estem posant en safata que ens anomenin "ganduls".

Així doncs, encara que tot això no sigui cert -la tasca de les assemblees i el moviment estudiantil ho demostra-, crec que ho hauríem d'enfocar de manera diferent. Si ens queixem que ens retallen en educació, prohibir l'entrada a classe amb piquets i vagues indefinides només serveix per tirar-nos pedres sobre la teulada. Un país s'aixeca amb cultura, amb un poble educat i això a la pública ho sabem fer molt bé; reivindiquem-ho. Demostrant que ens impliquem, que som prou intel·ligents com per reduir la taxa de suspensos farem veure que funcionem, que retallar-nos és un error.

Per això, ahir a un debat a una classe de la Pompeu Fabra, es va proposar una idea que alguns feia temps que pensàvem: 24 hores de classe. Aquesta resistència pacífica evidenciarà el que realment volem i que estem compromesos a aconseguir-ho. Demostrarem el nostre interès per continuar estudiant, evitarem els conflictes violents i que s'hi afegeixi qui només busca brega. Una protesta de i per a estudiants per aconseguir que no ens retallin i deixar clar que no ens mouran de les aules.

Universitaris sense fronteres

Els voluntaris de la UPF porten 7 anys oferint ajuda en tasques socials

"Fer de voluntària va ser una experiència molt positiva, vaig quedar molt contenta podent ajudar", afirma la Teresa Rubio, alumna de la Universitat Pompeu Fabra. I és que entre llibres, apunts, treballs...els estudiants encara tenen temps de mostrar-se compromesos amb la situació social que els envolta. Les revoltes estudiantils o les vagues universitàries, com la que se celebrarà el pròxim 29 de febrer, en són exemples recents. Aquestes actuacions són les més impactants i les que capten més l'atenció de la premsa, però potser aquelles participacions més silencioses són les que esdevenen més efectives per la societat. És el cas de la tasca de la Teresa, només un de tants joves que ha treballat com a voluntari a través d'un projecte de la universitat, la UPF solidària.

Aquesta iniciativa va néixer fa tot just 7 anys com a fruit de la cooperació de persones relacionades amb la universitat, que volien millorar d'alguna manera els problemes socials. "No tenim una estructura jurídica, es tracta d'iniciatives pròpies", explica la Júlia Garrusta, cap de la unitat de la UPF solidària, "per això la crisi econòmica ens afecta força i intentem triar els projectes que millors resultats poden donar; volem fer-ho bé en la mesura del possible". I de moment, ho estan aconseguint: les tasques de voluntariat de la UPF se centren, sobretot, en ajuda als joves més desfavorits i a això es va dedicar la Teresa Rubio l'any passat, que explica que "actuem molt a les instal·lacions de la UPF per donar ajuda i informació als mateixos estudiants de la universitat".

Dins la tasca del voluntariat es poden trobar qualsevol tipus d'alumnes, "l'important -diu Garrusta- és que cada estudiant participa en allò que sap fer". Els que cursen polítiques i humanitats s'inclinen a ajudar als més desfavorits; mentre que els de les vessants científiques participen en projectes informatius sobre sanitat, etc... Com és el cas de la Teresa Ruibio, alumna de biologia, que va unir-se a la iniciativa En plenes facultats per informar sobre sexe i drogues als universitaris. Es tractava de realitzar tallers d'informació per joves que consumien i intentar que ho fessin de la manera més segura possible, evitant la SIDA i altres malalties venèries. "Tot era gratuït i ens dedicàvem a resoldre dubtes, regalàvem anticonceptius...", explica la Teresa. 

Ara bé, pels que tinguin menys temps i també vulguin participar i ajudar els altres, la universitat posa a disposició dels alumnes i professors la campanya 0,7. Es tracta de recollir aquest tant per cent de les matrícules dels alumnes o dels sous dels professors que ho desitgin; els diners aconseguits es destinaran a iniciatives que provinguin de la mateixa universitat. Aquest any, juntament amb les aportacions del consell social, la campanya ha aconseguit una suma de 50.000€ que s'ha destinat, entre altres projectes, en beques per ajudar a joves bolivians a accedir a la universitat, a la prevenció de la SIDA i la sífilis als nounats a Guatemala...

Després d'aquests 7 anys de vida de la UPF solidària, es pot dir que participació dels estudiants, tant en voluntariats com en aportacions econòmiques és força activa. "Tot i que l'organització dels exàmens i els treballs ens perjudica, el que vol involucrar-se, ho fa" assegura la Júlia Garrusta, perquè tal i com diu ella, "voler és poder". Però potser no tots els alumnes acudeixen al voluntariat moguts per un esperit solidari, sinó que "molta gent s'uneix a aquests projectes pels crèdits de lliure elecció que s'atorguen i no està massa conscienciada" afirma la Teresa Rubio. Però que aquesta recompensa serveixi per cridar l'atenció de més joves, no és pas dolent; potser arribaran a trobar l'experiència tan "interessant" com la Teresa i voldran repetir-la, o potser es dedicaran als projectes solidaris de manera tan activa com la Júlia...sigui com sigui, el que compta és ajudar.

Els professionals asseguren que les retallades en sanitat i educació disminuiran la qualitat dels serveis

Les recents retallades en sanitat i educació, que proposen abaixar les despeses d’aquests sectors públics amb la reducció dels salaris dels professionals, entre d’altres mesures, han causat nombroses queixes. El personal sanitari, mestres i alumnes han expressat el seu descontent a través vagues o manifestacions, com les que van protagonitzar les universitats el passat 17 de novembre.

Les protestes esgrimeixen que “les retallades es noten en el desànim i en la professionalitat”, com afirma el professor de filosofia i llengües clàssiques de 52 anys, Juan José Megías, que afegeix: “per molt que t’agradi la teva feina, quan veus que la vida puja i cobres menys, t’ho penses”. La seva dona, infermera assistencial d’urgències de 26 anys, Raquel Gutiérrez, assegura que els professionals afectats “creiem que hi ha altres àmbits on es podria haver retallat i salvar la sanitat i l’educació”.

Aquest matrimoni, format per una infermera i un professor, s’ha vist afectat de primera mà per les retallades dels dos sectors. Com moltes altres persones perjudicades, asseguren que l’actual situació “no és bona” per la qualitat del serveis de la sanitat i l’educació, àmbits que consideren “els pilars de la societat”.

--------------------------------------------------------------------------------------------

Què ha canviat, en general?

Juan José Megías: En educació una retallada d’un 10% afecta. Com que no es poden contractar més professors, ara hem de fer més hores lectives, a la vegada que ens baixa el sou. Això es nota en el desànim i en la professionalitat dels mestres.

Raquel Gutiérrez: en l’àmbit de la sanitat es nota moltíssim en l’atenció que se li dóna als pacients. Se’ls dedica menys temps, simplement perquè no es vol contractar un altre metge. I això repercuteix en la motivació dels metges i infermeres.

Així que esteu d’acord quan es diu que les retallades fan baixar el servei, en part, a causa de la motivació del professional?.

J: Sí, sí. Per molt que t’agradi la teva feina, quan veus que a mida que la vida puja, cobres menys, t’ho penses.

Però estem parlant de professions vocacionals. No és dolent que el servei que rep l’alumne o el pacient es vegi afectat a causa de la motivació del professional?

R: En el nostre cas s’hauria de pensar que el benefici del pacient és el primer però, atendre tothom com toca, demana més hores de feina i això ningú no t’ho paga.

Quin és l’àmbit que s’ha vist més perjudicat i el que ha afectat més al professional?

R: Com que sanitat és un servei més prioritari, trobo que és més susceptible als efectes de les retallades que no pas l’educació.

J: i el personal sanitari és també el més perjudicat, tenen contractes més precaris que molts professors i això ha propiciat que molta gent marxi fora a exercir.

R: Per això, creiem que hi ha molts altres àmbits on es podria haver retallat i salvar l’educació i la sanitat, que són els pilars de la nostra societat.

---------------------------------------------------------------------------------------------

Elaborar una entrevista ha estat una feina força diferent de les anteriors. Al principi, en fred, no sabia de què havia de tractar ni a qui fer-la. Però, finalment, amb la vaga universitària encara recent, vaig decidir enfocar-ho cap aquí i, ja que la dona del meu professor de filosofia i llatí del Batxillerat és infermera, vaig pensar que seria interessant recollir l’opinió d’un matrimoni format per un membre de cada sector.

Tot i que, en un principi, no saber què preguntar fa respecte, ha resultat una feina molt interessant de fer. Després d’haver trencat el gel amb una pregunta general, la conversació va començar a fluir i, a partir d’aquí, les preguntes venien soles.

La veritat és que, un cop acabada, tinc la sensació que m’he deixat coses importants sense dir, per qüestions d’extensió, però en definitiva trobo que ha estat molt maco d’escriure. Amés, sens dubte, el fet de comptar amb les experiències d’una persona en concret dóna més color a una notícia que si es fonamenta només amb dades objectives.

.

Sandra Vicente Barreira