Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris retallades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris retallades. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 de juny del 2012

Ole, ole y ole


Un torero salta al ruedo, bien ataviado con el traje de luces y la montera, elegante y valiente, amparado por los bravos de la gradería. Aferra la espada con puño decidido, sabiendo que se enfrentará a unos salvajes toros de la raza Crisiseconómica. No puede vacilar, otros han caído antes...                                                 

La gente se pone en pié para recibir al primero de ellos; se trata de un feroz Miura llamado Sanidad. Después de recortarle un par de veces, sin dificultad, tumbó a la bestia con una buena estocada y, mirándole a los ojos, remató la faena con una puntilla precisa y letal. El segundo, apodado Educación, fue más difícil de recortar; una cornada rozó el brazo del torero, pero a pesar de ello, se mantuvo firme. Hicieron falta un par de verónicas hasta que hubo mareado al toro, para asestarle la estocada final. Fue una corrida complicada pero el matador consiguió salir del ruedo con las dos orejas de Sanidad y el rabo de Educación.
Y es que, si hay algo que caracteriza a este país, es que se tienen las prioridades muy claras; si podemos hundir bien la espada en la Sanidad y asestar las banderillas en la Educación, para qué necesitamos más orejas? Hagamos un par de verónicas y perdonemos la vida a otras bestias como la Iglesia o el Fútbol.
Como dirían los Ketama, "no estamos locos, sabemos lo que queremos"...¡Y tanto! Que se lo digan a los cacereños de Guijo de Galisteo que, si les dan a escoger entre destinar 15.000 euros en corridas o en creación de empleo, la duda les ofende...¿Qué pregunta es esa? Donde esté un buen Miura, ¡que se quite un sueldo!
Porque, si creían que la situación ya era demasiado acusada como para decir, "tranquilos, España va bien", se equivocan. Dos de los tres pueblos que han participado en el referéndum consideran que la situación no está tan mal, que un toro le quita las penas a cualquiera. Sólo 181 sufridores de los 423 que han participado en las votaciones prefieren destinar el dinero a crear puestos de trabajo. Se ve que un 25% de desempleo entre los vecinos no es tan preocupante...
Ya decía el Ayuntamiento que podía pasar cualquier cosa, porque en el pueblo había una gran tradición torera, pero me da a mí que los parados de Guijo de Galisteo esperaban un poquitín más de comprensión de sus queridos vecinos. Pero, oigan, ¡pelillos a la mar! Así por lo menos tendremos alguna manera de entretenernos en la cola del INEM...
Esto demuestra que todo es posible, aún hoy, en pleno 2012 todavía queda quién cree que los toros no sufren, que sólo existen para ser toreados; qué gran verdad dijo Vargas Llosa el pasado lunes en TVE cuando afirmó que si "a un toro le preguntamos si prefiere morir en el ruedo o dejar de existir, querría vivir para acabar muriendo en una corrida". Todo esto supone una gran revelación, quién sabe si mañana en Catalunya abrimos los ojos y volvemos a aceptar la tauromaquia en la Monumental...Si es que...¡tres Olés por las mentes pensantes de este país!

dimarts, 22 de maig del 2012

No nos moverán de las aulas

Hola! En este caso, volveré a colgar la edición bilingüe, espero que disfrutéis leyendo y, compartáis o no mi propuesta....SOS EDU!


Durante los últimos meses, los estudiantes hemos salido a la calle a reivindicarnos, hacernos oír para decir que la educación es un derecho que actualmente ya no es accesible a todos. Pero tenemos un problema, y es que los políticos parecen tener una extraña capacidad para obviarnos y tergiversar la realidad. Por eso, con las 4 huelgas que hemos hecho en los 8 meses que llevamos de curso, les estamos poniendo en bandeja que nos llamen "vagos".
Así pues, aunque todo esto no sea cierto -el trabajo de las asambleas y el movimiento estudiantil lo demuestra-, creo que lo tendríamos que enfocar de una manera distinta. Si nos quejamos que nos recortan en educación, prohibir la entrada a clase con piquetes y huelgas indefinidas sólo sirve para tirarnos piedras sobre el tejado. Un país se levanta con cultura, con un pueblo educado y eso en la pública lo sabemos hacer muy bien; reivindiquémoslo. Demostrando que nos implicamos, que somos suficientemente inteligentes como para reducir la tasa de suspensos haremos ver que funcionamos, que recortarnos es un error.
Por eso, ayer en una un debate en una clase de la Pompeu Fabra, se propuso una idea que algunos hacía ya tiempo que pensábamos: 24 horas de clase. Esta resistencia pacífica evidenciará lo que realmente queremos y que estamos comprometidos a conseguirlo. Demostraremos nuestro interés en continuar estudiando, evitaremos los conflictos violentos y que se añada gente que sólo busca follón. Una protesta de y para estudiantes para conseguir que no nos recorten y dejar claro que no nos moverán de las aulas.
-----------------------------------------------
No ens mouran de les aules
Durant els últims mesos, els estudiants hem sortit al carrer a reivindicar-nos, fer-nos sentir per dir que l'educació és un dret que actualment ja no és accessible a tots. Però tenim un problema, i és que els polítics semblen gaudir d'una estranya capacitat per obviar-nos i tergiversar la realitat. Per tant, amb les 4 vagues que hem fet en els 8 mesos que portem de curs, els estem posant en safata que ens anomenin "ganduls".
Així doncs, encara que tot això no sigui cert -la tasca de les assemblees i el moviment estudiantil ho demostra-, crec que ho hauríem d'enfocar de manera diferent. Si ens queixem que ens retallen en educació, prohibir l'entrada a classe amb piquets i vagues indefinides només serveix per tirar-nos pedres sobre la teulada. Un país s'aixeca amb cultura, amb un poble educat i això a la pública ho sabem fer molt bé; reivindiquem-ho. Demostrant que ens impliquem, que som prou intel·ligents com per reduir la taxa de suspensos farem veure que funcionem, que retallar-nos és un error.
Per això, ahir a un debat a una classe de la Pompeu Fabra, es va proposar una idea que alguns feia temps que pensàvem: 24 hores de classe. Aquesta resistència pacífica evidenciarà el que realment volem i que estem compromesos a aconseguir-ho. Demostrarem el nostre interès per continuar estudiant, evitarem els conflictes violents i que s'hi afegeixi qui només busca brega. Una protesta de i per a estudiants per aconseguir que no ens retallin i deixar clar que no ens mouran de les aules.

dilluns, 20 de febrer del 2012

Els professionals asseguren que les retallades en sanitat i educació disminuiran la qualitat dels serveis


Les recents retallades en sanitat i educació, que proposen abaixar les despeses d’aquests sectors públics amb la reducció dels salaris dels professionals, entre d’altres mesures, han causat nombroses queixes. El personal sanitari, mestres i alumnes han expressat el seu descontent a través vagues o manifestacions, com les que van protagonitzar les universitats el passat 17 de novembre.
Les protestes esgrimeixen que “les retallades es noten en el desànim i en la professionalitat”, com afirma el professor de filosofia i llengües clàssiques de 52 anys, Juan José Megías, que afegeix: “per molt que t’agradi la teva feina, quan veus que la vida puja i cobres menys, t’ho penses”. La seva dona, infermera assistencial d’urgències de 26 anys, Raquel Gutiérrez, assegura que els professionals afectats “creiem que hi ha altres àmbits on es podria haver retallat i salvar la sanitat i l’educació”.
Aquest matrimoni, format per una infermera i un professor, s’ha vist afectat de primera mà per les retallades dels dos sectors. Com moltes altres persones perjudicades, asseguren que l’actual situació “no és bona” per la qualitat del serveis de la sanitat i l’educació, àmbits que consideren “els pilars de la societat”.
--------------------------------------------------------------------------------------------
Què ha canviat, en general?
Juan José Megías: En educació una retallada d’un 10% afecta. Com que no es poden contractar més professors, ara hem de fer més hores lectives, a la vegada que ens baixa el sou. Això es nota en el desànim i en la professionalitat dels mestres.
Raquel Gutiérrez: en l’àmbit de la sanitat es nota moltíssim en l’atenció que se li dóna als pacients. Se’ls dedica menys temps, simplement perquè no es vol contractar un altre metge. I això repercuteix en la motivació dels metges i infermeres.
Així que esteu d’acord quan es diu que les retallades fan baixar el servei, en part, a causa de la motivació del professional?.
J: Sí, sí. Per molt que t’agradi la teva feina, quan veus que a mida que la vida puja, cobres menys, t’ho penses.
Però estem parlant de professions vocacionals. No és dolent que el servei que rep l’alumne o el pacient es vegi afectat a causa de la motivació del professional?
R: En el nostre cas s’hauria de pensar que el benefici del pacient és el primer però, atendre tothom com toca, demana més hores de feina i això ningú no t’ho paga.
Quin és l’àmbit que s’ha vist més perjudicat i el que ha afectat més al professional?
R: Com que sanitat és un servei més prioritari, trobo que és més susceptible als efectes de les retallades que no pas l’educació.
J: i el personal sanitari és també el més perjudicat, tenen contractes més precaris que molts professors i això ha propiciat que molta gent marxi fora a exercir.
R: Per això, creiem que hi ha molts altres àmbits on es podria haver retallat i salvar l’educació i la sanitat, que són els pilars de la nostra societat.
---------------------------------------------------------------------------------------------
Elaborar una entrevista ha estat una feina força diferent de les anteriors. Al principi, en fred, no sabia de què havia de tractar ni a qui fer-la. Però, finalment, amb la vaga universitària encara recent, vaig decidir enfocar-ho cap aquí i, ja que la dona del meu professor de filosofia i llatí del Batxillerat és infermera, vaig pensar que seria interessant recollir l’opinió d’un matrimoni format per un membre de cada sector.
Tot i que, en un principi, no saber què preguntar fa respecte, ha resultat una feina molt interessant de fer. Després d’haver trencat el gel amb una pregunta general, la conversació va començar a fluir i, a partir d’aquí, les preguntes venien soles.
La veritat és que, un cop acabada, tinc la sensació que m’he deixat coses importants sense dir, per qüestions d’extensió, però en definitiva trobo que ha estat molt maco d’escriure. Amés, sens dubte, el fet de comptar amb les experiències d’una persona en concret dóna més color a una notícia que si es fonamenta només amb dades objectives.
.
Sandra Vicente Barreira