"Creem un món de fantasia del qual no hem de sortir"

Entrevistem els Pallapupas;  una associació de pallassos d’hospital que treballen en diferents centres de Catalunya. Especialitzats en infants i gent gran, els intenten animar l’estada amb un seguit de visites en les quals la improvisació és la clau. A més, també treballen amb col·lectius en risc d’exclusió, tot organitzant “obres de teatre social”.
Els acompanyem durant un dels seus serveis a la planta de Pediatria de l'Hospital del Mar de Barcelona i ens convertim en espectadors de la seva posada en escena.

Una entrevista de Sandra Vicente i Aïda Sanchez per al suplement Cetrencada del Punt Avui

El fum de la discòrdia

Les cigarretes electròniques, la nova moda. Es poden fumar a on no es pot fumar el tabac normal i semblen ser menys nocives...semblen. La seva expansió es contraposa a l'aparició de les primeres crítiques dels experts i usuaris desencantats que n'opinen i reflexionen al respecte.

Podeu llegir més sobre el tema clicant aquí, anant al reportatge sencer, publicat al mitjà digital VilaWeb i escrit per una servidora i la meva companya de facultat, Aïda Sanchez. 

¿Qué hace una molécula como tú en un sitio como este?

Los ganadores del premio Nobel de Medecina, 2013

Durante la mañana del lunes, en la que los médicos más destacados de sus campos no se despegaron de sus teléfonos, con la esperanza de recibir la llamada que les informaría de haber ganado el premio Nobel, el teléfono no sonó en las casas en las que se esperaba que lo haría. Los afortunados fueron los doctores americanos Sheckman y Rothman, y el germano Südhof, por su descubrimiento del funcionamiento del tráfico vesicular. Merecedores del premio, sin duda, pero no salían ni en las apuestas. 

Y es que los médicos también hacen porras con los premiados de los Nobel, así como los cineastas con los Oscar. La responsable de estas especulaciones es la web Citation Laureates, que documenta las referencias a los textos académicos de cada experto para establecer cuál tiene más probabilidades de ganar. Mucho más elegante, qué duda cabe, que una quiniela pero, al menos en este caso, igual de efectivo.

Según la web, los candidatos más propicios a llevarse el Nobel a casa eran, por ejemplo, responsables de avances con el ADN o en la terapia contra el cáncer. Estos temas eran, por lo menos, más mediáticos que el de los premiados que, fácilmente se podría explicar en una analogía con una red de transporte público, pero a nivel molecular.

Las células, como estaciones de autobuses, producen una serie de moléculas que deben llegar hasta otros destinos mediante vesículas, que actúan como vagones de metro. Pero, ¿cómo consiguen que lleguen al lugar, en el momento en el que tienen que estar?.

Esto puede parecer trivial y sin importancia, porque si en nuestro sistema de transporte público el autobús se retrasa, la ciudad no se paraliza. Pero si una molécula, pongamos de insulina, no llega a tiempo o al lugar adecuado, el resultado puede ser la diabetes.

Acostumbrados a tener Nobel's de medicina que prometían avances en tratamiento o prevención, este 2013 tenemos unos Nobel que nos explican qué nos separa, a nivel molecular, de necesitar ese tratamiento o prevención. En otras palabras, el premio se lo ha llevado el equipo que se ha hecho una pregunta tan simple y tan importante al mismo tiempo como '¿qué hace ahora mismo una molécula como tú en un sitio como este?'.

Els professionals asseguren que les retallades en sanitat i educació disminuiran la qualitat dels serveis

Les recents retallades en sanitat i educació, que proposen abaixar les despeses d’aquests sectors públics amb la reducció dels salaris dels professionals, entre d’altres mesures, han causat nombroses queixes. El personal sanitari, mestres i alumnes han expressat el seu descontent a través vagues o manifestacions, com les que van protagonitzar les universitats el passat 17 de novembre.

Les protestes esgrimeixen que “les retallades es noten en el desànim i en la professionalitat”, com afirma el professor de filosofia i llengües clàssiques de 52 anys, Juan José Megías, que afegeix: “per molt que t’agradi la teva feina, quan veus que la vida puja i cobres menys, t’ho penses”. La seva dona, infermera assistencial d’urgències de 26 anys, Raquel Gutiérrez, assegura que els professionals afectats “creiem que hi ha altres àmbits on es podria haver retallat i salvar la sanitat i l’educació”.

Aquest matrimoni, format per una infermera i un professor, s’ha vist afectat de primera mà per les retallades dels dos sectors. Com moltes altres persones perjudicades, asseguren que l’actual situació “no és bona” per la qualitat del serveis de la sanitat i l’educació, àmbits que consideren “els pilars de la societat”.

--------------------------------------------------------------------------------------------

Què ha canviat, en general?

Juan José Megías: En educació una retallada d’un 10% afecta. Com que no es poden contractar més professors, ara hem de fer més hores lectives, a la vegada que ens baixa el sou. Això es nota en el desànim i en la professionalitat dels mestres.

Raquel Gutiérrez: en l’àmbit de la sanitat es nota moltíssim en l’atenció que se li dóna als pacients. Se’ls dedica menys temps, simplement perquè no es vol contractar un altre metge. I això repercuteix en la motivació dels metges i infermeres.

Així que esteu d’acord quan es diu que les retallades fan baixar el servei, en part, a causa de la motivació del professional?.

J: Sí, sí. Per molt que t’agradi la teva feina, quan veus que a mida que la vida puja, cobres menys, t’ho penses.

Però estem parlant de professions vocacionals. No és dolent que el servei que rep l’alumne o el pacient es vegi afectat a causa de la motivació del professional?

R: En el nostre cas s’hauria de pensar que el benefici del pacient és el primer però, atendre tothom com toca, demana més hores de feina i això ningú no t’ho paga.

Quin és l’àmbit que s’ha vist més perjudicat i el que ha afectat més al professional?

R: Com que sanitat és un servei més prioritari, trobo que és més susceptible als efectes de les retallades que no pas l’educació.

J: i el personal sanitari és també el més perjudicat, tenen contractes més precaris que molts professors i això ha propiciat que molta gent marxi fora a exercir.

R: Per això, creiem que hi ha molts altres àmbits on es podria haver retallat i salvar l’educació i la sanitat, que són els pilars de la nostra societat.

---------------------------------------------------------------------------------------------

Elaborar una entrevista ha estat una feina força diferent de les anteriors. Al principi, en fred, no sabia de què havia de tractar ni a qui fer-la. Però, finalment, amb la vaga universitària encara recent, vaig decidir enfocar-ho cap aquí i, ja que la dona del meu professor de filosofia i llatí del Batxillerat és infermera, vaig pensar que seria interessant recollir l’opinió d’un matrimoni format per un membre de cada sector.

Tot i que, en un principi, no saber què preguntar fa respecte, ha resultat una feina molt interessant de fer. Després d’haver trencat el gel amb una pregunta general, la conversació va començar a fluir i, a partir d’aquí, les preguntes venien soles.

La veritat és que, un cop acabada, tinc la sensació que m’he deixat coses importants sense dir, per qüestions d’extensió, però en definitiva trobo que ha estat molt maco d’escriure. Amés, sens dubte, el fet de comptar amb les experiències d’una persona en concret dóna més color a una notícia que si es fonamenta només amb dades objectives.

.

Sandra Vicente Barreira