dilluns, 20 de febrer de 2012

Primeres passes i primeres caigudes


Fa uns quants dies se’m va encarregar, juntament amb alguns companys de facultat, que dissenyés la portada d’un diari. Aquesta va ser una pràctica que, com gairebé totes les que he fet en el transcurs d’aquest mes i mig que porto a la universitat, m’ha fet sentir com si de debò fos a una redacció. Sé que acabo de començar el camí per convertir-me en periodista, que em queden moltes coses per aprendre i que, si ho aconsegueixo, la realitat serà més dura que les pràctiques universitàries, però tot i així, cada cop que inicio una experiència d’aquest tipus, em reafirmo en la decisió que he pres.
Ens vam trobar davant de més de 20 notícies diferents que aspiraven a ser portada del nostre diari fictici. Crec que, fins aquell dia, no vaig ser conscient de la quantitat de treball que es descarta diàriament a l’hora de publicar un diari. Hi ha moltíssimes peces que no tenen cabuda en la premsa, però aquesta mateixa decisió també és una feina dura. Ho vam debatre en equip i, seguint els criteris de selecció, vam dissenyar una portada que després de tot, no va resultar tant satisfactòria com crèiem. Va ser una experiència nova, acostumada al treball individual, la feina en equip va ser una demostració diferent de la complexitat que ens espera quan sortim de la facultat.
.
Sandra Vicente Barreira

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada